Tot i que semblava que no havia de ser, vam poder gaudir d’aquesta posada en escena. I va ser espectacular.
El llenguatge de l’autor convertit en un monòleg ebri de dolor i de rancúnia va omplir la sala de teatre de text en la seva versió més literària.
I en vam gaudir tant.
Thomas Bernhard és el rei absolut de la tragicomèdia; la seva comicitat és cruel, atroç. Volem divertir-nos amb els seus estirabots, fins el punt que se’ns fa difícil destriar les veritats de les ximpleries. La tragicomèdia va avançant fins el despropòsit; fins la comèdia èbria.
Va ha deixat escrit: “Jo sóc el teatre, tots els personatges, totes les escenes, tots els accessoris”. El teatre de Thomas Bernhard és teatre d’actors, però paradoxalment ell mateix declarava: Detesto els actors, de fet els odio.
En el teatre de Thomas Bernhard el llenguatge crea la situació. Un llenguatge que no és en cap moment convencional. Ens trobem atrapats per la repetició i l’exageració; atrapats en l’espiral de la hilaritat.
Unes paraules del director, Valeri Laguna
Volem treballar els personatges típicament megalòmans que ens proposa Bernhard. De fet, volem divertint-nos amb els seus estirabots, se’ns fa difícil destriar les veritats de les ximpleries. Thomas Bernhad és el rei absolut de la tragicomèdia.
En realitat els personatges que Bernhard destrossa són aparentment normals, però per Bernhard la normalitat és una cosa depriment, patètica i lamentable, fins i tot perillosa. I, en realitat impossible. La normalitat és molt poc interessant, absurda.
Les paraules», diu Hofmannsthal, «se m’esmicolen a la boca com bolets florits. Són una espiral on mirar-s’hi provoca vertigen, que gira sense aturar-se i per mitjà de la qual es cau al buit».
Per a Bernhard, la separació entre les paraules i aquells que les utilitzen està definitivament consumada: «les paraules amb què parlem ja no existeixen. Tot l’instrumental lingüístic que nosaltres utilitzem ja no existeix».
Diuen que Bernhard és l’essència del teatre. Jo, amb “A la meta”, des d’una vivència molt personal, puc afirmar que Bernhard és un verí difícil d’extirpar; només suportable per l’entestament de veure’l fet realitat, fet teatre.
Una mica de context
Thomas Bernhard, fill natural de Hertha Berhnard, va néixer el 1931 a Heerlen (Països Baixos). Poc després mare i fill van a Àustria on són acollits pels avis materns, Anna Bernhard i Johannes Freumbichler, escriptor i anarquista. El 1938 ell i la seva mare se’n va a viure a Traunstein, a l’Alta Baviera, i el 1943 és internat a Salzburg. Hi estudia violí, i més tard cant, direcció escènica i art dramàtic.
A partir del 1960 fa estades a Londres i a Polònia. El 1963 torna a Àustria i el 1965 s’instal·la definitivament a Ohlsdorf, en una granja que adquireix. Mor el 1989, als 58 anys, d’una crisi cardíaca.
Bernhard és un dels escriptors més polèmics del nostre temps. Li han estat atorgats, entre altres, els premis Anton-Wildgans, Georg Büchner, Grillparzer, Parto i Mondello.
A la meta, escrita el 1981, se’ns presenta com una obra on el concepte d’espera esdevé motor dramatúrgic. És un text on les reaccions dels personatges estan supeditades a una mena d’espera i de silenci basculant.
Les seqüències narratives comporten sempre un estat d’observació dels altres personatges superior a l’estat de comunicació entre personatges. El silenci no intervé en el discurs de Bernhard però hi és sempre present.
Els personatges no fracassen en la seva pretensió absoluta de viure; viuen la seva peripècia amb autenticitat, de forma banal. Semblen apropar-se a un cert sentiment anàrquic, però les seves pautes de comportament són ben comprensibles.
Són personatges que filosofen sobre si mateixos com en una existència hamletiana.
Bernhard a Catalunya
Entre les seves obres que s’han pogut veure als escenaris catalans es poden mencionar les peces teatrals L’home de teatre, A la meta, L’ignorant i el dement, Senzillament complicat, El president, o Ritter, Dene, Voss, així com les adaptacions de les seves novel·les Mestres antics, Extinció o Tala.
La traducció al català de «A la meta» d’Eugeni Bou va ser estrenada a Barcelona, al teatre Adrià Gual (La Cuina), el dia 25 de novembre de 1994, sota la direcció de Xavier Albertí.
L’última obra estrenada amb èxit aclaparador ha estat Davant la jubilació, dirigida per Chrystian Lupa.
Programa de ma
A LA META de Thomas Bernhard, traducció de l’alemany Eugeni Bou
Duració | 2h
Llengua | català
Mare | Fina Ferrer
Filla | Alba Gabarró
Autor dramàtic | Jordi Solé
Escenografia, Il·luminació | Antonio Rabal i Adrià Machuca
Vestuari | Alba Gabarró
Espai sonor | Pep Puig
Vídeo | Santi Pujol
Caracterització | Sílvia Sellarès
Attrezzo | Àngels Cunill
Logística | Esteve Faura i Teresa Domènech
Direcció | Valeri Laguna
Producció | TAT
No se han encontrado comentarios