Dilluns 8 Juny 2015
Enguany tocava celebrar la vuitena Espigada al poble de Bellvís situat a la comarca del Pla d’Urgell on des de l’any 1978, en la nova etapa, és titular del poble la Coral Espiga d’Or.
A la presentació, la senyora Marina Castelló, nova presidenta de l’entitat, apart de la benvinguda a les diferents corals, va ressaltar el fet de que l’inici d’aquestes trobades, de totes les corals que porten el nom de l’espiga, va correspondre a la nostra directora Elisenda Saladrigues que, junt amb la Coral de Cubelles, van començar aquesta nova etapa. També va tenir un afectuós record per als companys de l’Espiga d’Or de Deltebre que fa pocs dies van cancel·lar la seva participació, en senyal de dol, a causa del decés d’un membre de la coral. Totes les corals van tenir un afectuós record per els companys absents.
Començaren el concert a les 6:30 h. el Cor Espig@XXI, que és la coral jove de Cubelles, format per 18 cantaires joves (teòricament menys de 40 anys) dirigits per Glòria Carretero i acompanyats a piano per Marc Capardón, cantant quatre cançons modernes ajudats per una coreografia molt senzilla, però adornava la interpretació.
A la presentació, la senyora Marina Castelló, nova presidenta de l’entitat, apart de la benvinguda a les diferents corals, va ressaltar el fet de que l’inici d’aquestes trobades, de totes les corals que porten el nom de l’espiga, va correspondre a la nostra directora Elisenda Saladrigues que, junt amb la Coral de Cubelles, van començar aquesta nova etapa. També va tenir un afectuós record per als companys de l’Espiga d’Or de Deltebre que fa pocs dies van cancel·lar la seva participació, en senyal de dol, a causa del decés d’un membre de la coral. Totes les corals van tenir un afectuós record per els companys absents.
Començaren el concert a les 6:30 h. el Cor Espig@XXI, que és la coral jove de Cubelles, format per 18 cantaires joves (teòricament menys de 40 anys) dirigits per Glòria Carretero i acompanyats a piano per Marc Capardón, cantant quatre cançons modernes ajudats per una coreografia molt senzilla, però adornava la interpretació.
A continuació va actuar la nostra coral, dirigida per Jordi Farrera i formada per 26 cantaires, que va cantar el programa previst i anunciat prèviament: Els nocturns de W.A. Mozart Luci Care i Due Pupille amabili, i les cançons populars anglesa El moliner de Freser, menorquina Copeo Matancer i suïssa Nit de Sant Joan.
Seguiren el Cor Gran de L’Espiga de Cubelles, dirigits també per Glòria Carretero, que van cantar quatre cançons catalanes i una basca i afegint La balada de’n Lucas en substitució de la coral que havia faltat. El cor estava format per 34 cantaires i acompanyats per piano.
Finalitzà el programa individual la coral amfitriona, dirigits per Xavier Pons i formada per 31 veus femenines i 9 masculines, que van interpretar un programa variat acabant amb una sardana composada pel propi mestre director: Bonicona. També van incloure fora de programa en compensació de l’absència dels de Deltebre, la seva versió del Concert que ens va recordar els temps de joventut, quan apreníem aquestes enginyoses cançons.
Al cant comú, al Jordi li va tocar dirigir dos cants, el proposat per nosaltres i el que havien proposat els companys de Deltebre en col·laboració de tres solistes de Bellvís. Eren El Rossinyol i Cançó de la barca, i continuaren És la moreneta de Antoni Carcellé, dirigit per la Glòria Carretero i Els segadors, dirigit per Xavier Pons i acompanyat per tot el públic dempeus com a himne nacional de Catalunya.
El públic que quasi emplenava totes les localitats del enorme recinte deuria vorejar varis centenars de persones, entre quatre o cinc, va premiar amb forts aplaudiments les actuacions dels cors, el que va ajudar a mantenir aquest ambient de festa de trobament i de fraternitat.
I la part artística va acabar amb el clàssic repartiment de flors i obsequis a directors, músics i presidents de corals a part d’un sorteig que havien fet els companys de Bellvís amb la finalitat de compensar les despeses de l’acte.
Com és de ritual no ens van deixar marxar sense haver-nos obsequiat amb un bon pica pica que pràcticament va representar un sopar. Al viatge de tornada, acompanyats dels alegres i tradicionals cants de tota la vida, vam arribar a temps per veure les monumentals palmeres de focs d’artifici que llençaven al camp del Barça en celebració del la cinquena Copa de Europa i del seu segon triplet en pocs anys.
Seguiren el Cor Gran de L’Espiga de Cubelles, dirigits també per Glòria Carretero, que van cantar quatre cançons catalanes i una basca i afegint La balada de’n Lucas en substitució de la coral que havia faltat. El cor estava format per 34 cantaires i acompanyats per piano.
Finalitzà el programa individual la coral amfitriona, dirigits per Xavier Pons i formada per 31 veus femenines i 9 masculines, que van interpretar un programa variat acabant amb una sardana composada pel propi mestre director: Bonicona. També van incloure fora de programa en compensació de l’absència dels de Deltebre, la seva versió del Concert que ens va recordar els temps de joventut, quan apreníem aquestes enginyoses cançons.
Al cant comú, al Jordi li va tocar dirigir dos cants, el proposat per nosaltres i el que havien proposat els companys de Deltebre en col·laboració de tres solistes de Bellvís. Eren El Rossinyol i Cançó de la barca, i continuaren És la moreneta de Antoni Carcellé, dirigit per la Glòria Carretero i Els segadors, dirigit per Xavier Pons i acompanyat per tot el públic dempeus com a himne nacional de Catalunya.
El públic que quasi emplenava totes les localitats del enorme recinte deuria vorejar varis centenars de persones, entre quatre o cinc, va premiar amb forts aplaudiments les actuacions dels cors, el que va ajudar a mantenir aquest ambient de festa de trobament i de fraternitat.
I la part artística va acabar amb el clàssic repartiment de flors i obsequis a directors, músics i presidents de corals a part d’un sorteig que havien fet els companys de Bellvís amb la finalitat de compensar les despeses de l’acte.
Com és de ritual no ens van deixar marxar sense haver-nos obsequiat amb un bon pica pica que pràcticament va representar un sopar. Al viatge de tornada, acompanyats dels alegres i tradicionals cants de tota la vida, vam arribar a temps per veure les monumentals palmeres de focs d’artifici que llençaven al camp del Barça en celebració del la cinquena Copa de Europa i del seu segon triplet en pocs anys.
No se han encontrado comentarios