Dimarts 20 Setembre 2011
Ens trobem en el moment d’encaixar les peces. D’ajuntar tot el que s’ha anat treballant per separat, tots els ingredients, coure’ls i presentar el pastís. Ajuntem els papers treballats pels actors a casa seva i en fem una escena. Afegim més escenes i tenim tota una part. Afegim escenografia, vestuari, llums, atrezzo i música i la cosa va prenent forma. Doncs en això estem els vint actors i actrius, el director, els tècnics de llum i so i uns quants col·laboradors: en la barreja final que s’ha d’assajar molt i molt per tal que el dia de la seva presentació en societat tot sigui perfecte. I la veritat, com a membres del muntatge, és un plaer veure aquest procés que sempre queda ocult als ulls dels espectadors que només en veuen el resultat final. Veure com les escenes assajades amb el paper a la mà, sota la trista llum d’un florescent van creixent fins a acostar-se a la idea que el director tenia el cap quan va decidir engegar el projecte.
Ha estat tornar de les vacances i retrobar-nos amb el Mercader de Venècia. Sembla que ara ja no cal saber qui és. Total, aquesta només és una de les mil preguntes que et poden sorgir veient l’obra… això és Venècia? On és Shylock? I Portia? …? Potser una bona resposta seria que al teatre les coses mai son el que semblen i menys el que es pressuposa.
Però bé, tornem al nostre muntatge. En trobem en el moment d’encaixar les peces. D’ajuntar tot el que s’ha anat treballant per separat, tots els ingredients, coure’ls i presentar el pastís. Ajuntem els papers treballats pels actors a casa seva i en fem una escena. Afegim més escenes i tenim tota una part. Afegim escenografia, vestuari, llums, atrezzo i música i la cosa va prenent forma. Doncs en això estem els vint actors i actrius, el director, els tècnics de llum i so i uns quants col·laboradors: en la barreja final que s’ha d’assajar molt i molt per tal que el dia de la seva presentació en societat tot sigui perfecte. I la veritat, com a membres del muntatge, és un plaer veure aquest procés que sempre queda ocult als ulls dels espectadors que només en veuen el resultat final. Veure com les escenes assajades amb el paper a la mà, sota la trista llum d’un florescent van creixent fins a acostar-se a la idea que el director tenia el cap quan va decidir engegar el projecte.
De l’obra poc més a dir. El que la coneguin la redescobriran, afegint a l’emoció de la redescoberta un gran joc “Qui és qui?”. El que no la coneguin, o només n’hagin sentit a parlar, esperem que amb la nostra actuació puguin tatxar de la seva llista de “Shakespeares” pendents “El mercader de Venècia”. I a tots, esperem que durant l’estona que duri l’obra us emborratxeu del còctel d’emocions que aquest gran ball de màscares que és “El Mercader de Venècia” us proposa. Riure, plorar, pensar,… en les nostres mans està fer-vos-les arribar.
Bé torno a l’estudi del paper, un dels ingredients fonamentals. I és que un no vol que se li torni a escapar un “Que la FORÇA us acompanyi” starwarsià enlloc de “Que la PAU us acompanyi”.
Comissió de Producció.
No se han encontrado comentarios