Recordant en Felip!

Si parlem d’ell els que l’hem conegut, els que l’hem tractat i els que hem estat els seus companys més propers hem de dir que els trets que el definien eren la senzillesa, l’abnegació i la seva bonhomia, els quals, junts en una mateixa persona no és fàcil de trobar. En Felip no tenia mai un no quan hom li demanava alguna cosa per l’Espiga, i pel que fa a les manualitats improvitzades per bastir el teatre o adequar els decorats a les exigències de l’obra que s’havia de representar, ho realitzava amb rapidesa i amb un gran enginy i mestratge. Per posar un exemple dels molts que podríem referir, citaré, només, els perfectes i inigualables treballs de tramoia que va realitzar en els tres clàssics catalans que la secció de teatre de la societat va representar a finals dels anys 90, i els muntatges reiterats dels Pastorets (l’Estrella de Nadal), que també es representaren en aquesta mateixa època. Una perfecció immillorable en detalls, i mai no va voler rebre un sol aplaudiment de gratitud, ho defugia. Això l’honorava i feia que l’estimessis ja que només et volia ajudar. Aquest ajut i la seva companyia que tan agraïes te la prestava perquè era una gran persona.

Fruit de la seva manera de fer, ja l’any 1990 li va ser lliurat el nomenament d’”Espiguenc de l’Any”, el qual s’atorgava a aquell soci que havia mostrat una dedicació especial o una gran col•laboració en els actes de la Societat.

I podríem referir molt més d’important i lloable d’en Felip però el que no podem deixar de citar perquè també el defineix, és que va ser vocal de la Junta Directiva de la societat durant diverses legislatures mentre formava part de la corda de tenors del cor de l’entitat fins que la seva veu va defallir amb els anys. A banda del gaudiment que en podia obtenir de ser-ne, tothora va fer i va col•laborar en pro del desenvolupament d’aquella seva societat. Tot un bon company a més de soci modèlic!

Els que t’hem conegut t’hem estimat i et recordarem sempre, Felip.

Joan Hugué