Qui és el Mercader de Venècia?

És una pregunta que ja té resposta pels components del Grup de Teatre de L´Espiga. Aquesta adaptació del clàssic de Shakespeare és l’obra que estem preparant per a estrenar després de l’estiu. Una nova versió a la que el director i encarregat de l’adaptació ens fa viatjar cap a una altra època, a una altra ciutat i fins i tot descobrim personatges diferents a com els va imaginar el dramaturg anglès.

Els components del grup encara estem donant els primers passos, però l’obra comença a prendre forma i els personatges comencem a definir-nos més. Cada dijous fem passes endavant en la preparació del muntatge, comencem a aprendre’ns les primeres línies (siguem honestos, uns millors que d’altres!), però estem estudiant de valent i comprenent perquè es comporten tal i com ho fan els personatges que es donen cita al «Cafè de Venècia».

 

No volem desvetllar res de l’obra, pels que no la conegueu, però, malgrat els segles transcorreguts, hem de dir que es una història que segueix vigent. Sense anar mes lluny, fa només unes setmanes, podíem llegir aquest titular en el diari El Pais: “El odio al judío crece en España por la crisis económica”. Sembla increïble que estiguem parlant d’una noticia de l’abril de 2011, però així és, i aquest mateix tema fou el que va inspirar a en Shakespeare per a escriure la seva obra, l’any 1597, quan com aquell qui diu, s’acabaven de descobrir les Ameriques, i els jueus feia pocs anys que havien estat expulsats d’Espanya. Però les coses mai acaben com comencen i hem d’esperar al final de l’obra per a saber qui és realment el «dolent», si es que en aquest cas hi és…

A cada assaig hi ha temps pel riure, per moments seriosos, per treballar i per divertir-nos fent el que mes ens agrada, que és al cap i a la fi, del que tracta tot això, i l’objectiu final és que el públic gaudeixi amb l’estrena, tant com gaudim tots nosaltres preparant-ho tot, incloent el vestuari, decorats i il•luminació, que encara que sigui d’hora, ja comencen a sorgir idees. I també esperem que agradi a tota mena de públic, tant als incondicionals del teatre més clàssic, com als que prefereixen quelcom més contemporani, ja que l’adaptació aconsegueix un clar equilibri entre els dos corrents. Al menys, esperem que vinguin a veure l’obra tots aquells als qui els agradi el clàssic de Lubitsch amb el títol tan de Shakespeare com és «Ser o no ser», pel•lícula en la que el monòleg mes famós del Mercader té una importància especial. Hi haurà humor, llàgrimes, moments seriosos i, finalment, un missatge que caldrà esperar a veure l’obra per descobrir-lo.